El temps passa ràpid i sembla que va ser ahir que començava aquesta aventura d'obrir un blog però el 3 d'octubre va fer ja 4 anys!!! El ritme ha baixat perquè la vida canvia i et lies amb altres aficions i histories vàries, però la il·lusió de mantenir-lo viu segueix sent la del primer dia...
Per celebrar-ho, avui actualitzo amb un dels pocs pastissos que m'agradaven quan era petita (encara que sembli mentida, mai volia pastís de postres i a més, era dura de pelar i no era fàcil que accedís ni tan sols a tastar una culleradeta de pastís). El braç de gitano de coco és un clàssic a Can Armengol, un pastís que sempre he vist fer a la meva padrina i tietes, i amb el que em quedava embobada veient com podien girar el bol de les clares muntades sense que caiguessin a terra! Allò em semblava que era màgia! ;)
Ingredients:
100g de mantega a temperatura ambient
100g de coco ratllat
3 ous
4 cullerades de sucre (100g)
25 - 30 galetes Maria "hojaldrades" Cuétara
llet
Preparació:
Fer una massa amb els tres rovells d’ou, 3 cullerades de
sucre, els 100 g de mantega i els 100 g de coco reservant-ne una polsim per
l’acabat. Treballar la massa amb una forquilla fins que quedi ben homogènia.
Sucar les galetes una a una amb llet una mica tèbia*.
Sucar-ne una i posar-hi una mica de massa ben repartida per tota la galeta,
sucar una altra galeta i enganxar-la a la primera galeta com si fos un
sandwich, anar sucant galetes i posant-hi pasta, i anar-les enganxant a les
altres galetes formant un braç de gitano.
Un com acabades les galetes i la massa, posar el braç de
gitano a la nevera fins una estona abans de servir. Fins aquest punt, aquest
plat es pot tenir preparat del dia anterior.
Una hora, màxim dues abans de servir, muntar les tres
clares a punt de neu amb una cullerada de sucre i cobrir el braç de
gitano fent que no es vegi cap galeta. Guardar-ho a la nevera fins el
moment de servir. En el moment de servir repartir el coco sobrant pel damunt de
les clares.
Sóc una de les tientes que comenta la Laia, i dono fe que aquest pastís és excepcional !!!
ResponEliminaFresquet de la nevera, uummm, que bo !!!
Sempre que l'he fet he triomfat, com triomfa ara la Laia, proveu-lo i sabreu de que parlo.
Es molt important tallar-lo al biés per que es vegin les galetes i el farcit.
Felicitats Laia per mantenir aquesta tradició familiar !!!
jajaja però què dius de triomfar!! si sóc una mindundi!! Amor de tieta... ;)
EliminaA casa el coco ens encanta, així que aquest braç de gitano me l'emporto, quan el faci triomfaré!! ;). Un petó i enhorabona per aquests 4 anys d'aventura!
ResponEliminaGràcies Eva!!! Fes-lo, ja veuràs que és molt fàcil i està boníssim! ;)
EliminaOhhh! quants records ! Aquest pastís me'l feia la Rosario de Capdella quan jo era petita i li dèiem el Braç de la reina Fabiola, a mi m'encantava i no l'he tornat a fer perquè no tenia la recepta.... Moltes gràcies!!!
ResponEliminaAnna!!! Doncs Capdella està aprop de Senterada oi??? Ho dic perquè aquest pastís li va ensenyar una senyora de Senterada a la meva padrina...quines casulitats!! M'ha fet molta gràcia llegir el teu comentari i sobretot el nom que li doneu al braç!!! Apa, ara ja tornes a tenir la recepta! Me'n allegro! ;)
Elimina