BUNYOLS DE L'EMPORDÀ

Segons he pogut llegir, la paraula "bunyol" apareix ja en documets del segle XIV per Francesc d'Eiximenis. Es veu que els bunyols van ser una de les pastes més delicades de la pastisseria de l'època. Després s'han anat elaborant tota classe de bunyols com els de bacallà, de cigrons...

Estant en temps de quaresma i veient bunyols a tots els aparadors de forns i pastisseries, estava clar quina seria la propera recepta a provar... No n'havia fet mai però buscant per aquí i per allà he trobat vàries receptes com la del programa "Dolça Catalunya" de tv3 en què es pot anar seguint el video i la recepta pas a pas (de la mà d'un expert en la matèria) sense por de perdre's a la meitat.

Per ser els primers estaven prou bons però el resultat és millorable (faltava més gust d'anís i una mica més d'esponjositat a la massa) així que els hauré de repetir aviat!

Ingredients: per uns 40 bunyols aprox.

625g de farina de força
150g de sucre
7 gr de sal
15 gr de matafaluga en gra (però també podria ser en pols)
65 gr de mantega
4 ous  (jo en vaig posar 3 talla XL)
la pell ratllada d'una llimona
35 g de llevat premsat
250 ml de llet tèbia

mitja branca de canyella
un litre d'oli de girasol (per fregir els bunyols)


Preparació:

En un bol posem la farina, el sucre, la mantega, el llevat (dissolt en una mica de llet tèbia) i la sal i barregem fins que fem una massa relativament homogènia.
Preparem una infusió de matafaluga i canyella amb la resta de llet. Colem la infusió i la incorporem mentre encara és tèbia.. Incorporem la ratlladura de llimona i continuem amassant fins que queda integrat.
Sense deixar d'amassar, incorporem els ous d'un en un fins a tenir una massa homogènia i la deixem reposar tapat amb un drap en un lloc sense corrent d'aire. Al cap d'unes dos hores, haurà doblat el seu volumi ja podrem seguir amb els nostres bunyols.
Amb les mans lleugerament humides (perquè la massa no se'ns enganxi a les mans) farem boletes i les anirem col·locant damunt del marbre. Els anirem agafant un per un (clavant-hi el dit al mig per fer-li la típica forma d'anell) i ficant-los en una paella plena d'oli roent. Un cop daurats d'una banda, els girem perquè s'acabin de fregir de l'altre costat. Els traiem quan el color sigui fosquet i els aboquem directament sobre una safata amb sucre donant-los la volta perquè aquest hi quedi adherit (si deixem que es refredin ja no s'hi enganxarà el sucre).