4 de nov. 2012

PASTÍS de FONDANT: aniversari Cris!



No acostumo a triar el fondant quan em fico a fer un pastís, primera perquè no el domino i ficar-m'hi és aventurar-se molt i segona perquè el gust que té no sempre agrada a la majoria... Però el cert és que dóna molt de sí i pot arribar a ser tan "resultón" que de tan en tan ve de gust provar sort!
 




A principis d'any uns amics em van regalar un d'aquests llibres, "The home guide to Cake Decorating" de Jane Price, que com bé descriu el llibre "is a fabulous mixture of cookery and art, a blend of relaxation and excitement, with a sprinkling of inspiration, precise care and reckless use of the imagination all thrown in for good measure..." D'aquí vaig treure la idea d'aquest i molts altres que estan "en espera"...
 
Me l'he mirat tants cops i l'he tornat a deixar al prestatge tants altres!! Posar-t'hi requereix el seu temps... i mai acabo de trobar-lo! Però, per impossible que pugui semblar venint de mi, aquest cop m'ho vaig muntar bé i vaig arribar al restaurant PUNTUAL i AMB PASTÍS...oh yeahhh!
 
L'aniversari de la Cris era un dimarts, en plena setmana és complicat trobar una estona per ficar-se a la cuina, així que el pa de pessic (al final van ser 3 diferents per tal de fer 3 capes amb un degradat de color) el vaig preparar el cap de setmana i va anar directe al congelador! D'aquesta manera dimarts al matí el vaig deixar a temperatura ambient i al migdia quan vaig arribar ja estava descongelat i llest per farcir i decorar, piiiiim-pam!
Amb la meitat de la feina feta, només calia acabar de rematar amb la decoració de fondant que tampoc va tenir massa complicació perquè només vaig utilizar color rosa (fondant blanc tenyit amb colorant alimentari) i glassejat per fer els relleus al damunt...
 

 Total eclypse of the heart by Bonnie Tyler on Grooveshark

> Aquesta cançó té molta història... i aquest estiu ens ha tornat a donar molts bons moments! Sense ella el viatge no hagués estat el mateix...encara ric quan ens veig a les 3 al cotxe donant-ho tot "a grito pelao" mentre ens passavem les indicacions dels hotels i arribavem a les mil després de fer mitja volta... un caos entre tant "italianini sonat" que ens avançava en plena corba... i nosaltres apretant al "repeat" una vegada i una altra... però el més important: vam tornar vives!!! Grazie mile Tanit per la paciència i els reflexes, i a tu Cris pel "graaan" sentit de la DESorientació! jajaja! <
 

Ingredients:
Pa de pessic en tres capes (la recepta és aquesta però tenyint cada capa en diferent proporció per fer el degradat)
Almíbar
Melmelada de maduixa
Crema de mantega: 50g de mantega i 30g de sucre llustre
300g de fondant blanc (o ja tenyit si aneu per feina)
colorant alimentari (el que tinc és wilton però per gustos colors)

Preparació:
Muntem les capes de pa de pessic què prèviament haurem sucat amb l'almíbar i farcit amb melmelada de maduixa. Un cop les tenim col·locades, repartim una capa molt fina de crema de mantega* per tota la superfície del pastís per tal que, un cop fiquem a sobre el fondant, aquest hi quedi adherit.
*la crema de mantega la preparem batent la mantega amb el sucre fins que la textura és suau i agafa un to blanquinós

Ara passem a tenyir el fondant. Per fer-ho, suquem una punta de broxeta/escuradents en el colorant i l'enfonsem en el fondant (cal molt poca quantitat de colorant perquè de seguida agafa color i si anem "a lo bèstia" la tonalitat serà molt fosca) . Treballem el fondant amb les mans (amb guants millor) fins que el color és homogeni. Si el preferim més fosc, afegint un pèl més de colorant, i si ens hem passat de fosc, haurem d'afegir fondant blanc i continuar amassant.
Un tenim el to que volem, estirem el fondant sobre el marbre (on hem posat una mica de sucre llustre perquè no s'enganxi) amb un curró fins un gruix d'uns 2-3mm. Com més prima sigui la capa, menys calòric serà el pastís però més difícil de manipular perquè s'esquerdarà amb facilitat! Així doncs, hem de trobar l'equilibri...si se'ns trenca en agafar-lo, no patiu, hi ha solució!! jeje!! Tornem a amassar i l'estirem de nou...i així fins que aconseguim un resultat decent! Apa que no ha estat res! El traspassem damunt del pastís i l'anem acoplant a les vores amb paciència fent que quedi el més pla possible i que no quedin arrugues pels costats.
 
Ara ja només queda decorar-lo per sobre amb glassejat* i deixar-ho assecar.
 *El glassejat es fa amb una clara d'ou on anem afegint sucre llustre i anem remenant poc a poc perquè no es facin bombolles d'aire. Anem afegint sucre fins que la textura és semblant a la de la pasta de dents. No interessa que sigui massa líquida perquè la forma no aguantarà! El millor és provar com queda damunt del marbre, i si ja està llesta, passar a l'acció damunt del pastís! ;)
Posem el glassejat dins una màniga pastissera amb "boquilla" rodona i fineta i ja podem deixar anar la imaginació!
 

20 comentaris:

  1. Dons per ser que no hi tens "masa trassa"....deu ni do com t'ha quedat!!!
    M'agrada molt la decoració...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci Gemma, es fa el que es pot!! ;)

      Elimina
  2. jolines pues para no tener "masa trassa" te ha quedado divino Laia y el corte expectacular,mis felicitaciones.
    Ah¡¡ y a mi no me gustan los fondant¡¡
    peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te gustan porque no los has probado suficiente! jeje! Éste lleva una capa muuuuy finita, no se nota casi, en serio!

      Elimina
  3. Laia,aquest pastis l'aniversari de la Cris fantàstic molt ben decorat

    ResponElimina
  4. Aaaaarg! Fantàstic, el 26/2 és el meu aniversari...

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajaja! primer va el meu tieta!!! 23 de l'onze...ya tu sabeeeee

      Elimina
  5. Caram! quina preciositat!

    ResponElimina
  6. Bona nit!! A mi també em costa posar-me amb el fondant, com has dit no a tothom li sol agradar... però he de dir-te que sort que no domines perquè t'ha quedat molt bé! ;)
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi si la capa de fondant és molt gruixuda l'aparto! Però intento fer-la fineta i passa prou bé eh! Merci pel comentari! ;)

      Elimina
  7. Espectacular per lo senzill que és.
    Molt elegant i gens recarregat ...
    Felicitats !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a tu que no t'agrada el fondant...te n'he de fer algun i així el tastes i opines, que veure les fotos no és el mateix...

      Elimina
  8. Impressionant!!!! Jo no n'he fet mai, també ho veig molt complicat, però veig que la gent se'n va ensortint i crec que jo també ho faria, no? jeje!
    Lo de congelar el pa de pessic fa poc que jo també ho vaig fer i em fa sorprendre com queda de bé, i la feina i nervis que et treu a últim moment!!! M'agrada molt el color, m'encanta el rosaaaaaaaaaa!!!
    Una forta abraçada, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejeje! Per descomptat que te'n sortiràs! Tot és posar-s'hi i un cop tens el merder muntat...te'n surts sió sí ;))

      Elimina
  9. Jo encara no he experimentat mai amb fondant ^^" Em fa pànic, el veig molt fràgil... i em sembla impossible deixar-ho totalment pla, crec que em quedaria un pastís super imperfecte XD
    Se'ns dubte provaré això de congelar el pa de pessic! Encara no ho he fet mai, sempre intento fer-ho el mateix dia o el dia abans per tenir un acabat perfecte.

    Petons ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs prova-ho, segur que te'n surts a la primera, és qüestió de paciència!! ;) Per cert, lo de congelar-lo va de conya i crec que l'acabat encara és millor perquè recent fet s'engruna més!! Almenys a mi m'ho sembla jeje!

      Elimina
  10. Boníssim!! i t'ha quedat perfecte! ;)

    petons

    ResponElimina
  11. Mmmmmmmmmm que tarta tan sencilla y a la vez tan preciosa. Gran obra de arte dulce.

    Besos.

    ResponElimina